Públic Hola a tothom!
A continuació, us deixo el meu vídeo d’autoavaluació i tancament de l’assignatura.
Moltes gràcies.
Claudia.
Públic Categoria: No categoritzat
Públic Públic Bona nit a tothom!
Amb motiu de la compleció del projecte, he volgut submergir al receptor en la realitat que han d’afrontar centenars de milers de persones en el seu dia a dia.
Les temudes barreres invisibles, que tan a simple vista estan.
Això és doncs que, a pensar en l’accessibilitat per a persones amb discapacitat, la majoria de les persones només són capaces de veure les solucions per als problemes més comuns, com podrien ser-ho les rampes per a les persones amb mobilitat reduïda, o l’escriptura en braille per a les persones amb dificultats visuals.
Tal com indica la secció cinc de l’article catorze del Reial decret 193/2023, de 21 de març “en tot cas es garantirà a les persones amb discapacitat l’accessibilitat en l’accés a la informació sobre el tractament de les seves dades personals i en l’exercici dels drets que els reconeix la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal”.
No obstant això, i malgrat estar recollit en la llei i estar penat en cas d’incompliment, encara hi ha obstacles que impedeixen que la gent pugui exercir la seva vida de manera “normal”.
Al llarg del projecte s’han pres proves en diferents registres que ajuden a visibiltzar les diferents barreres que enfronten les persones amb qualsevol tipus de discapacitat en la meva pròpia ciutat de residència, que proven que això no es porta ni molt menys a cap.
Així doncs, aquesta registre final es basa en la combinació de sons i imatges per a arribar a la consciència de l’espectador. Els diferents aspectes de les disciplines artístiques són eines que es porten utilitzant segles per a posar de manifest els defectes de la societat. De la mateixa manera, l’ús d’aquests mateixos diferents registres garanteix que qualsevol persona pugui entendre el missatge que vol donar-se a conèixer: l’experiència és accessible per a tots els públics sense importar les condicions que puguin presentar. A més, les diferents exposicions estan fetes per a complir el punt de vista dels qui sofreixen d’aquesta discriminació social.
Si en el moment de la planificació es van tenir en compte les mesures necessàries per a poder integrar a totes les persones en la societat i atorgar-los les mateixes oportunitats, hi hauria una tassa de discriminació molt de menor cap a aquest col·lectiu i al mateix temps s’evitarien les posteriors modificacions necessàries per a complir amb la normativa vigent.
Això inclou la creació d’espais, de productes, continguts usats en el dia a dia i que determinen la qualitat de vida de les persones.
Perseguir l’accessibilitat universal és un repte que en ple segle XXI hauria de ser més fàcil que mai aconseguir aconseguir. De manera que, en aquest registre us convido a connectar amb les barreres/fronteres localitzades a la meva ciutat per desenvolupar l’empatia que tantes vegades no tenim i animar-vos a alçar la veu per aquells que són marginalitzats i que no són escoltats per les grans corporacions.
Ara és el moment de començar a fer els canvis per solventar una situació que mai no hauria d’haver-se esdevingut.
video-output-A2530408-737A-4A69-B6F7-07A5840D316C
Referències bibliogràfiques:
Real Decreto 193/2023, de 21 de marzo, por el que se regulan las condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los bienes y servicios a disposición del público (2023, 22 de març). Boletín Oficial del Estado, pàg 42707-42725.
Públic Per a aquest darrer registre, he volgut comptar amb l’ajuda d’una persona propera a mi i alhora d’aquest tema, la meva mare. Des de fa molts anys, treballa en una escola d’educació especial per la qual cosa, té coneixements de les adaptacions necessàries i que per norma general s’han de tenir; moltes de les quals, són visiblement nul·les als carrers dels diferents territoris.
Mitjançant l’entrevista, he volgut reforçar la idea de “frontera” o “barrera” proporcionada per Yáñez (2018) la qual, diu que és el conjunt de construccions cognitives i simbòliques tant de dins com de fora, que exposa de manera visible allò que s’inclou i allò que no. Així doncs, es reforça la idea que la societat no fa l’esforç de dedicar temps i recursos a incloure totes les persones amb les mateixes oportunitats i drets que la resta. De fet, es desenvolupa una idea equívoca en la qual es planteja aquestes persones com a “estranyes” o “diferents” tractant-los així de manera despectiva.
Finalment, m’agradaria destacar un dels comentaris que ha fet l’entrevistada quan destaca que cal donar importància a adaptar els espais o coses prèviament a les barreres que es poden trobar les persones i per les quals es discriminen. Aquest canvi de mentalitat permetria una millora de la societat i, per tant, un espai d’unió entre els iguals que actualment no existeix per manca d’empatia.
https://drive.google.com/file/d/1tyBXFEkZYGGkdUkba0WzNOJtw8UbNp2k/view?usp=drivesdk
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:
Yáñez, C. (2018). Entre-lugares de las culturas. Universidad Nacional de Colombia. https://ri.conicet.gov.ar/bitstream/handle/11336/110448/CONICET_Digital_Nro.604c4147-6792-4089-8f52-3ee26100513a_A.pdf?sequence=2&isAllowed=y
Públic Estan adaptats els parcs infantils del nostre voltant? La veritat és que no hi ha una resposta com a tal per aquesta pregunta, atès que alguns presenten certs mobiliaris com ho són els gronxadors, però s’obliden d’altres aspectes com ho és l’accessibilitat. Per aquest motiu, he volgut sortir al carrer de la meva ciutat per observar si realment hi havia algun que atengués a totes les necessitats. Tot i observar aproximadament cinc parcs diferents, no n’he trobat cap que estigui cent per cent adaptat. Com es pot veure a les fotografies de la presentació, la majoria no tenien els equipaments adaptats; d’altres presenten una entrada ampla per persones que puguin anar amb cadira de rodes, però s’obliden de la dificultat de caminar amb ella per la sorra.
Antigament, l’espai era construït de manera geomètrica i abstracte, però gràcies a l’evolució del temps, actualment es tenen en compte tant aspectes físics com socials que inclouen el paisatge, la configuració territorial o la divisió del mateix (Llorca, 2017). Així doncs, els parcs infantils haurien de ser espais amples, polivalents per adaptar-se a les diferents situacions que es poguessin presentar, amb terres tous, però que permetin l’entrada amb cadira de rodes o crosses entre d’altres. Després d’haver observat aquest entorn, m’he adonat que ja des de ben petits els hi traiem la importància d’adaptar els espais pel que, quan siguin més grans tampoc ho tindran en compte.
Referències bibliogràfiques:
Llorca, J. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. ProQuest.
https://www.proquest.com/docview/2182631886?pq-origsite=primo&sourcetype=Scholarly%20Journals
Públic D’acord amb la línia del registre anterior, he seguit analitzant els impediments que les grans superfícies de compra del meu barri residencial imposa a persones de diferents habilitats o condicions. Amb aquest motiu, he analitzat les eines que ofereixen les superfícies, tant a petita com a gran escala, d’un barri residencial normal als clients potencials que puguin tenir, tot això amb l’objectiu de conèixer si s’adeqüen a les necessitats de tots.
El dispositiu més bàsic i imprescindible per poder fer l’acte de la compra és el carro de comprar. Després d’analitzar un seguit de botigues, constato que cap no compta amb adaptacions per als usuaris que les puguin requerir. Tots ells s’ajusten únicament als cànons de mesura més habituals, deixant de banda aquelles persones que, per qualsevol raó, puguin no complir-les. En aquest sentit, algú que presentés una discapacitat física que afectés directament la seva altura, tindria dificultats per dur a terme un acte tan natural i tan normal com ho és per a tothom comprar.
Com és possible que els supermercats no comprenguin el concepte de discapacitat en el sentit complet? Per què se’ls segueix marginant i apartant de la societat fins als actes més rutinaris i necessaris per a la vida? Quan serà el dia que tots tinguin un accés equitatiu a la compra?
https://drive.google.com/file/d/1pM7Y7iMU3QRRoZsImISp6BSitmd7ISvg/view?usp=drive_link
Públic Per al tercer registre, he volgut plasmar de manera senzilla allò observat a l’interior d’un supermercat. És cert, que en algun aspecte puntual, els supermercats comencen a ser inclusius, com per exemple la porta d’entrada d’aquests. Per contra, es continuen veient desigualtats a l’hora de fer la compra, ja que els productes i els preus no compten amb les adaptacions corresponents per a les persones amb alguna discapacitat així com, la possibilitat d’arribar-hi segons l’alçada a la qual estiguin. D’aquesta manera, se’ls priva d’un dret bàsic que és l’alimentació, atès que pocs productes, per exemple, porten escrit el nom a Braille per a les persones cegues o les prestatgeries a l’alçada de tots per a aquelles que van amb cadira de roda.
La nostra societat es representa com un espai modern i inclusiu, però la realitat és que encara camufla les desigualtats d’oportunitats i la discriminació. Les persones es neguen a utilitzar l’observació per respondre a les necessitats que presenta la població, i com a excusa, es posa la dificultat per adaptar o millorar certes coses. Investigant la pàgina web d’alguns supermercats he vist puntualment que tenen un pla d’igualtat, que posteriorment no es compleix. Personalment, penso que és una manera d’intentar acontentar a tothom amb paraules sense fer realitat els fets.
https://drive.google.com/file/d/1SBYeUSTQhw6CmQkDsbt2KZc3OQCzNDqn/view?usp=drive_link
Referències bibliogràfiques:
(2015). Ley General de derechos de las personas con discapacidad y de su inclusión social. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.
https://www.plenainclusion.org/sites/default/files/ley_general_de_derechos.pdf
(2011, 9 de març). Supermercados Carrefour publica su plan de igualdad. AINIA.
https://www.ainia.es/ainia-news/supermercados-carrefour-publica-su-plan-de-igualdad/
Públic Bon dia a tothom!
A continuació, us adjunto el document en el qual hem treballat de forma cooperativa: Ariadna Castaño, Montserrat Martínez, Gemma Pujadas, Clàudia Salvador, Maria Vázquez i Pau Villena.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.