Per al tercer registre, he volgut plasmar de manera senzilla allò observat a l’interior d’un supermercat. És cert, que en algun aspecte puntual, els supermercats comencen a ser inclusius, com per exemple la porta d’entrada d’aquests. Per contra, es continuen veient desigualtats a l’hora de fer la compra, ja que els productes i els preus no compten amb les adaptacions corresponents per a les persones amb alguna discapacitat així com, la possibilitat d’arribar-hi segons l’alçada a la qual estiguin. D’aquesta manera, se’ls priva d’un dret bàsic que és l’alimentació, atès que pocs productes, per exemple, porten escrit el nom a Braille per a les persones cegues o les prestatgeries a l’alçada de tots per a aquelles que van amb cadira de roda.

La nostra societat es representa com un espai modern i inclusiu, però la realitat és que encara camufla les desigualtats d’oportunitats i la discriminació. Les persones es neguen a utilitzar l’observació per respondre a les necessitats que presenta la població, i com a excusa, es posa la dificultat per adaptar o millorar certes coses. Investigant la pàgina web d’alguns supermercats he vist puntualment que tenen un pla d’igualtat, que posteriorment no es compleix. Personalment, penso que és una manera d’intentar acontentar a tothom amb paraules sense fer realitat els fets.

https://drive.google.com/file/d/1SBYeUSTQhw6CmQkDsbt2KZc3OQCzNDqn/view?usp=drive_link

 

Referències bibliogràfiques:

(2015). Ley General de derechos de las personas con discapacidad y de su inclusión social. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.

https://www.plenainclusion.org/sites/default/files/ley_general_de_derechos.pdf

(2011, 9 de març). Supermercados Carrefour publica su plan de igualdad. AINIA.

https://www.ainia.es/ainia-news/supermercados-carrefour-publica-su-plan-de-igualdad/